EL MANUSCRIT ANDALUSÍ

Mapa de la “Península de Al-Andalus” (s. XIII)

Josep Vicent Lerma

Levante-EMV, 9 de octubre de 2008

Ara que comencen a poblar-se els fanals del Cap i casal de banderoles anunciadores de l'autonòmicament excloent retafila d'esdeveniments commemoratius del 800 aniversari del naixement del rei Jaume I el Conqueridor, fundador crepuscular en el context feudal europeu de la nostra diferenciada identitat política i territorial com a regne croat, allà pels albors del segle XIII, en l'encertada terminologia de I. Burns. Festejos autàrquics sobre els quals ja em vaig pronunciar en aquestes mateixes pàgines en l'article “El Jonc Onaniste” (Levante-EMV, 01-06-08), la qual cosa m'excusa ací de repetir els mateixos arguments exposats llavors quant al seu caràcter voluntariamente solipsiste.

Pareix no ser de més en aquests moments portar a col·lació un menut fragment d'una incòmoda, quan no menyspreada realitat històrica primigènia, materialitzada en l'inadvertit entre nosaltres descobriment d'un cèlebre manuscrit àrab perdut d'un genuí valencià avant la letre, el literat Abu-l-Mutarrif Ibn Amira d'Alzira (al-yazira) (1184-1260), l'illa del Xùquer, testimoni al seu pesar de la triomfal entrada a València del cristià "Tirà de Barcelona" junt amb el seu amic Ibn al-Abbar en la tardor atziaga de 1238.

En efecte, es tracta de l'extraordinari còdex andalusí que s'havia donat per extraviat des de feia segles, el "Tarij Mayurqa", una història dels esdeveniments de la veïna Mallorca entre els anys 1203 i 1232, incloent la versió musulmana de la violenta conquista catalana de l'illa, escrit per aquest poeta de València que va arribar a ser cadi o jutge de Xàtiva i Palma durant els instants finals de l'etapa almohade, el sensacional descobriment del qual per part del professor oranés ben Ma´mmar va tindre lloc ni més ni menys que en les remotes dunes del desert de Tinduff (Algèria) entre els llibres d'alguna oblidada biblioteca islàmica, semblant a les què malgrat tot preserven miraculosament en l'encara més llunyana Tombuctú, junt amb les riberes del Níger, alguns pàl·lids reflexos de l'esplendor del llegat cultural d'al-Andalus. En aquest orde de coses i a manera de corol·lari, no em resisteixc modestament a demanar dels doctes comissaris de totes aquestes magnes exposicions jacobines i responsables culturals autonòmics una mínima vocació de catarsi reparadora cap a la civilització trencada i vençuda en aquell crucial envit històric, per mor d'un sempre postergat diàleg de civilitzacions, protagonitzat singularment per personatges com el nostre desventurat intellectual àrab-valencià Ibn Amira, dit al Mahzumi, autor de la seua elegíaca "Carta a un amic", mort finalment lluny de la seua terra natal en l'exili de Tunis.

Just afany susceptible de cristal·litzar en una equitativa cooperació institucional dels valencians actuals amb els nostres fraterns veïns de l'altre costat de la mar en l'ambiciós projecte editorial de traducció a la nostra llengua comuna d'aquesta recobrada obra d'entre les arenes del Sàhara, que ja està sent dut a terme pel benemèrit arqueòleg i arabista G. Rosselló-Bordoy, després de la seua colossal edició bilingüe del Repartiment de Mallorca o Llibre del Rei, a costa del Parlament dels Illes Balears.