lunes, 15 de marzo de 2010

NOTAS SOBRE ARQUEOLOGÍA MEDIEVAL DE QUART DE POBLET

Ricardo González Villaescusa

Boletín de Información Municipal de Quart de Poblet, 1988
 
(Las ollas de las fotografías no son originarias de Quart. N. del autor)
De todos es conocida la importancia que los municipios vecinos de Paterna y Manises tienen como productores de cerámica desde la Edad Media y, fruto de esta importancia, es la actividad museográfica y arqueológica patrocinada por sus ayuntamientos. No está en mi ánimo reducir importancia a los municipios citados, ni tampoco igualar en importancia a Quart y a los antedichos, lo cual sería confundir rigor científico con chauvinismo sino más bien recordar un aspecto olvidado desde muy antiguo hasta nuestros días, incluso en publicaciones locales más recientes.

Para ello transcribo el documento publicado en 1923 por G. J. Osma (1923) y que en el transcurso de mis investigaciones he podido obtener y revisar haciendo una nueva lectura, fruto de esta revisión ha sido el poder obtener y dar a conocer por medio de esta publicación otro texto inédito.

Los textos corresponden al testamento y al inventario de bienes de la casa de Damián Aguiló, alfarero de origen catalán (Tarragona) especializado en la fabricación de ollas –de ahí el calificativo de ollerii- residente fuera de la ciudad de Valencia en el camino de Quart, es decir en lo que sería la calle de Quart ("... actum in itinere de Quart, extra et prope menia civitatis Valentie") y antes de llegar a Mislata, pues de no ser así se habría especificado.

El supuesto origen de Quart de este alfarero es lo que nos llevó a revisar el texto y buscar más datos sobre el mismo. Como consecuencia de la nueva lectura pudimos comprobar que no era así. La importancia de estos textos radica en que ilustran lo que fue una alfarería, al tiempo que muestra, como uno de los testigos, un alfarero que, en esta ocasión, sí que vivía en Quart: Bernat de Ferreres "... ollerius vicinus loci de Quart".

Me limitaré a transcribir los textos, sin traducción por la sencillez del lenguaje utilizado y por que la parte más importante del mismo es lo más cómodo de leer pues está escrito en un valenciano de finales del siglo XIV. Las partes escritas en latín corresponden a formulismos propios de los notarios.

El primer texto es el siguiente :
A.M.V., Protocolos, Jaume Eximeno, 10 de febrero 1500 (Fol. 14v-18).
Die Lune X febroarii anno a Nativitate Domini Mº quingentesimo. Actum in itinere de Quart extra et prope menia civitatis Valencie.

En nom de Déu sia de la Santísima Trinitat, sapient tots que yo, Damià Aguiló, oller de Riudons, natural del Camp de Tarragona del principat de Cathalunya e ara ressident en la ciutat de València; stant malalt e de malaltia corporal detengut de la qual tem morir, emperò en mon bon seny, ferma e integra memoria e manifesta paraula e stant en tal disposició de ma persona que indubitadament Duch testar e fer qualsevol altres contractes; convocats, apellats e demanats los notaris e testimonis dejús scrits, en lur presència e audiencia, feta primerament la solempnitat per fur e bona rahó introducida e aquella en res no obmesa, revocant, cassant e anullant expressament e de certa ciencia tots e qualsevol testament o testaments, codicils e altres derreres voluntats per mi fets e ordenats en tot lo temps passat fins en lo present dia de huy inclusive, en poder de qualsevol notari o notaris ab e sots expressió de qualsevol paraules derrogatòries e sens aquelles, ara derrerament faç e ordén mon últim e derrer testament e derrera voluntad mia del qual e de la qual pose, elegeixch, estatuheix, marmessors meus e del pressent e derrer testament meu execudors ço és lo venerable mossèn Pere Lópiz, prevere vicari del loch de Alaquaç e mestre Cosme Andreu, çabater natural del loch de Celva del dit Camp de Tarragona, e de pressent resident en la dita ciutat de València, absents Aixa com si fossen presents, als quals simul o altre de aquells en son loch e cars done e atribueixch licència e facultat ple e bastant poder puxent tant de mos bens prendre e a mans sues ocupar e aquells vendre en tant que los preus que de aquells procehiran bastent a inseguir e cumplir les coses per mi dejús en lo pressent darrer testament meu ordenades, licència, decret ni auctoritat de jutge algú ecclsiàstich, secular no requesta ni sperada ans vull e man que de la administració per ells o l´altre de aquells fahedors sia e sien creguts per lur sola e simpla paraula, sens testimonis ni altra legíttima prova remetent-ho a lur bona conciencia cárrech de aquells, volent expressament e de certa ciencia que als dits marmessors meus ni sos bens dan algú no puixa venir per alguna causa o rahó.

E primerament e ans de totes coses vull, ordén e man que tots mos deutes sien pagats e satisfets, torts e injúries restituhides, a aquells emperò que verdaderament apparran his mostraran yo esser tengut e obligat ab cartes públiques o ab testimonis dignes de fe, tota prescripció apart possada e no admesa, for de ànima sobre açò benignament observat.

E aprés, comanant la mia ànima en les mans de nostre señor Déu Iesu Christ e de la humil verge maria e de la Sanctíssima Trinitat, prench de mos bens per la ànima mia en remissió de mos peccats e deffalliments cent e vint sousmoneda reyals de Valencia, los quals vull e man per los dits marmessors meus ésser destribuyts en la mia sepultura, adniversari e capdany en les funeràries e sepultura al meu cors fahedora e en misses de réquiem e altres coses pies lexant-ho a lur coneguda e voluntat de aquells com així sia ma intenció e voluntat.

Item, elegeixch sepultura al meu cors fahedora quant la mia ànima de aquell serà fora e separada, ço és en lo fossar o ciminteri de la esclésia parrochial de Santa Creu de la present ciutat de València en la fossa o vas hon jau ma sogra e ma filla.

Item, vull e man que´n sia feta sepultura, adniversari e capdany e honradament a coneguda dels dits marmessors meus, en la qual vull que entrevinguen e sien aquells prevere o preveres que los dits marmessors meus volran e elegiran, a coneguda de aquells.

Item, vull e man que per los dits marmessors meus sien destribuhits e donats per amor de Déu de mos bens quaranta sous, los quals sien donats e distribuyts en pobres vergonyants e altres caritats per amor de Nostre Senyor Déu a justa coneguda e voluntad dels dits marmessors meus.

Item, do e leix a Clara Aguiló, donzella, jermana mia del dit loch de Riudoms del Camp de Tarragona, aquells docents sous que a mi pertanyeren en la herència de ma mare, quondam, los quals aquella puixa haver exhegir e rehebre dela dita herència de ma mare, quondam, los quals li dexe ab condició que aquella se case e prengua marit o que´s meta en religió, e si contravenia a les dites coses ara per llavors revoque lo dit legat e vull que sia Aut. Axí com si per mi no fos stat fet.

Item, do e leix a pere Aguiló, sarte, jerma meu, los deutes deguts a mi en lo loch de Celva, ço és quinze sous que´m deu mossen Roca e trenta sous que´m deu Berthomeu Jebelí, prestats a les Borgens, e tratze sous que´m deu Pere Jebelí de faena, e deu sous que´m deu Monserat, studiant, de diners prestats, dels quals deutes puixa fer a ses voluntats.

En tots los altres bens meus, mobles, sehents e semovents, hahuts e per haver, hon que sien o seran, drets e accions a mi pertanyents e pertanyer podents e devents, luny o prop, ara o en sdevenidor per qualsevol títol, causa, vía, manera o rahó, done, lexe e jaqueixch a na Francina Sòria, muller mia, e aquella dita na Francina Sòria, muller mia, hereda mia pròpia e universal de tots los dits bens e drets meus a mi faç e instituheixch per dret de institució sots tal emperò vincle e condició, que aquella dins hun any no´s puixa casar e prendre marit o que entre en religió e, prenent aquella marit o entrant en alguna religió, en tal cars vull e man que la dita na Francina, muller mia, puixa fer e faça a totes ses planes voluntats, e sia per ventura la dita na Francina, muller e hereda mia dessús dita, no´s volrà casar ni entrar en religió, en tal cars, vull e mane que sia pagada entregament de sa dot e creix, dels quals puixa fer ses voluntats.

E en lo restant dels dits bens e drets meus, pagada primerament la dita na Francina, muller mia, dels dits dot e creix, no volent, aquella casar-se ni entrar en religió, en tal cars, hereus meus propris e universals ara per lavors a mi faç e institueixch e a la dita muller mia substitueixch, ço és En Anthoni Aguiló, Francoy Aguiló e en Pere Aguiló, jermans meus, per eguals parts entre aquells fahedors, los quals puixen fer e facen dels dits bens e drets meus a totes ses pròpries e liberes voluntats.

Aquest és lo meu barrer testament, etc., lo qual vull, etc., Actum ut suppra, etc.”.

“Presents foren per testimonis a la confecció del present testament convocats, appel.lats e demanats, los honorables en Vicent Bonet, ciutadà, en Pere Giner, corder, habitant de València e en Bernat de Ferreres, oller, vehí del loch de Quart, los quals foren interrogats si coneixien al dit testador e tots dixeren que si, e axí mateix fonch interrogat lo dit testador si conexia als dits testimonis e aquell dix que si e, per lo semblant, yo, notari del dit testament rehebedor, coneguí als dessus dits testador e testimonis.

En aprés, dilluns que´s comptava dest dels presents e corrent mes e any, qui fon lo terç dia aprés de la mort del dit quondam en Damia Aguiló, instants e requirents los venerables mossèn Pere Lópiz, prevere, vicari de loch de Alaquaç, e en Cosme Andreu, çabater, marmessors dessús dits, e na Francina Sòria, hereda e muller del dit deffunct e presents aquells e molts homens e dones qui presents eren, fonch publicat en la casa del dit deffunct, situada en lo dit camí de Quart on aquell termena sos derrers dies e morí, per mi Jacme Eximeno, notari públich de la dita ciutat de valència, ab alta e intel.ligible veu lo dessús dit testament e coses en aquell contengudes. E lest e publicat aquell los dits mossèn Pere Lópiz, prevere, vicari del dit loch de Alaquaç, e Cosme Andreu, çabater, marmessors dessus dits, dixeren que, per reverència de Nostre Senyor Déu e per amor del dit deffunct, acceptaven la dita marmessoria e eren prests de fer les coses en lo dit testament a ells comesses, emperò ab benefici de inventari. E, axí mateix, la dita na Francina Sòria, hereva, muller del dit deffunct, feu consemblant resposta, que aceptaba la dita herència ab benefici de inventari, protestant, emperò, que no vol ésser tenguda sino tant quant bastaran los dits bens e drets hereditaris e no em pus, e encara protestà del crèdit de dot e creix que te en los dits bens e de tots sos drets, requerint de les dites coses tots los dessús dits esser-los ne rebuda carta pública e la qual per mi, dit notari, fonch feta e rehebuda los damunt dits dia e any.

Presents foren per testimonis los honorables en Bernat de Ferreres, oller, vehí del loch de Quart, e en Pere de Vilalta, rajoler, habitant de la ciutat de València”.

De este texto destacaríamos algunos aspectos típicos del momento histórico reseñado. Es importante la presencia de unos manumisores –marmessors- o delegados del difunto que se encargan de hacer cumplir todas las cláusulas testamentarias que el notario por orden del difunto hacía constar en el documento.

En segundo lugar ordenaba el pago de deudas y de cualquier asunto pendiente que tuviera el difunto, y legaba cuarenta sueldos (cantidad nada despreciable) a los pobres de caridad, lo cual estaba en relación con la necesidad de la época de morir en gracia de Dios.

Previamente dejaba dicho donde quería ser sepultado después de muerto y, en relación con este aspecto, muy probablemente, podríamos decir que la muerte de Damián Aguiló podría asociarse con la peste que asoló allá por 1500 a la ciudad de Valencia.

En cuanto a la herencia propiamente dicha, dejaba como heredera universal de sus bienes muebles e inmuebles a su esposa, siempre y cuando en el lapso de un año ésta no se casara ni entrara en un convento. Hace lo mismo con una cantidad que deja a la hermana bajo la misma condición. En el caso de que la mujer no cumpliera las condiciones establecidas o por causa de mortandad, la herencia pasaba a manos de los hermanos.

Finalmente quisiéramos comentar la aparición del hermano sastre al cual se le lega una parte de la herencia, la profesión de este personaje, pone una vez más de manifiesto la relación de la industria alfarera con la textil, hipótesis formulada por Pedro López Elum.

Más importante para el tema que nos ocupa es el segundo texto que ya fue publicado por Osma como ya hemos dicho anteriormente y que presentamos en esta ocasión en toda su extensión.

A.M.V., Protocolos, Jaume Eximeno, 17 de Febrero 1500, fol. 22v-24.

Die lune XVIIª febroarii anno MºDº, actum in itinere de Quart, extra et prope menia civitatis Valentie.

"Cum obdoli maculam evitandam omenquem fraudis suspeccionem tollendam, etc., nos, Petrus Lopiz, presbiter, vicarus temporales loci de Alaquaç, et Cosmas Andreu, cerdo, civitatis Valentie habitatorem, manumisores et ejecutores ultimi testamenti honorabili Damián Aguilo, quondam, et ego Franciana Soria, vidua, uxor dicti quondam Damián Aguilo, prout de manumissoria et herencia suppradictis constat cum ultimo testamento recepto per notarium subscriptum decima die infrascriptorum mensis et anni publicatoque post dicti testatoris obitum in dicti infrascripti notarii posse, die presenti paulo ante istud, prout in eo habetur, et per certa ciencia, etc., cum hoc presenti publico instrumento ubique firmiter valituro, dictis nominibus, convocatis notarii et testibus succontentis ac signo venerande cru (cruz) cis preheunte de bonis ómnibus manumissorie et herencie suppradictis pertinentibus que ad nostram noticiam potuerant venire, inventarium, memoriale sive capibrevium, in presencia notarii et testium infrascriptorum, facimus per hunc modum:

E primerament, confessam haver trobats dins la casa del dit deffunct hun forn de olles, stimades huyt lliures deu sous.
Item, dos cofrens
Item, hun capuz de Cortray revetat de vellut negre.
Item, hun sayo burell de ça color.
Item, hun ripó de Rohà.
Item, hun corpesillo de rossat.
Item, hunes calsetes morades scures.
Item, hunes calsetes blaves.
Item, hun davant-lit ab listes de grana.
Item, huns borceguins negres.
Item, hun brial.
Item, quatre coxins de stopa.
Item, deu lliures de stopa filada en madexa.
Item, hun matalaf barrat reyal.
Item, una flaçada cardada blanqua.
Item, una marfega.
Item, hun capuz de pardillo.
Item, hun lit de posts e sos petges.
Item, dos gerretes.
Item, dos scabeichs.
Item, dos lançols per dormir.
Item, tres coxineres ab listes de grana.
Item, una lliura de li.
Item, una lliura d´estopa.
Item, un artibanch ab tres caxons.
Item, hun rastell per rastellar li.
Item, una ymatge de terra figurada de Nostra Dona.
Item, hun garbell gran d´espart.
Item, una taula e petges.
Item, una roda per fer olles.
Item, dos cosins grans.
Item, hun alter cosi.
Item, hun munt d´argila.
Item, hun munt de querols per a stendre les olles quant stant fresques.
Item,una caldera de coure.
Item, una paella de coure.
Item, hun librell.
Item, quarante sis posts per a estendre les olles.
Item, unes calses de stamenya de grana.
Item, una serreta.
Item, dos pigers, la hun de vidre e l´altre de terra.
Item, quatre plats de terra.
Item, dos anziameres de terra.

Hec sunt illa bona, etc. Protestantur, etc., los quals bens axí inventariats restaren en poder de la dita na Francina Sòria, vidua, muller del dit en Damià Aguiló, quondam, oller, la qual confessà tenir aquells en son poder, Promés, etc. Obliga, etc.
Testes huius rei sunt honorabilis Petrus Vilalta, rajolerius Valentie, et Bernardus de ferreres, ollerius, vicinus loci de Quart”.

A parte de los muebles citados y de algunos objetos de origen textil (no olvidemos la relación entre la industria textil y la alfarera citada anteriormente) lo que más nos interesa son los objetos relacionados con el trabajo de la arcilla o sus productos.

La aparición de un horno, de un torno (roda per a fer olles), de un montón de arcilla, de querols y de posts (per a stendre les olles), nos evidencian claramente la producción de cerámica en la casa de Damián Aguiló; además había jarras, platos y otros útiles de arcilla.

Todo ello nos está evidenciando una producción alfarera que tiene su relación con las proximidades de la actual villa de Quart de Poblet, a diferencia de lo que pensaba Osma, que situó a este alfarero en la ciudad. Como hemos visto no era de esta población ni vivía en ella, pero tenemos la certeza de la presencia de un alfarero en Quart, uno de los testigos del testamento: “ (…) Bernardus de Ferreres, ollerius, vicinus loci de Quart” (Bernat de Ferreres, ollero, vecino, del lugar de Quart).

La presencia de este personaje es la demostración de algo que, a priori parecía evidente, la actividad ceramista de Quart. Sería absurdo pensar que Quart, perteneciente al señorío de Poblet y situado en una zona de producción alfarera (y habiendo en su término arcilla), no produjese cerámica, dispuesta a ser enviada a los dominios del monasterio de Poblet.

Respecto a esta procedencia de momento no tenemos nada que pueda explicar la presencia de Damián Aguiló, aunque si que resulta evidente su relación con la provincia de Tarragona, donde también se encontraba el monasterio de Poblet. Hay que tener en cuenta también que en aquellos momentos ya serían muchos los alfareros en Valencia y por tanto parece sin sentido que llegara un alfarero foráneo a una zona donde abundaban los mismos y desde la cual se exportan productos cerámicos a toda Europa (se han hallado restos cerámicos procedentes de Manises o Paterna en toda la costa mediterránea, desde Girona hasta Denia, incluso en la isla de Ibiza; o, por lo que respecta a Europa, en Bélgica, Francia, Italia e incluso Moscú).

Todo ello queda por explicar en espera de futuras investigaciones, y somos todos los que tenemos la obligación de descubrirlo, cada uno desde sus posibilidades debemos hacer por que así ocurra, el ayuntamiento con su política cultural amplia y destinada a proteger el patrimonio, preservarlo y difundirlo entre el ciudadano de a pie dando a conocer todos los hallazgos que puedan ocasionarse y conozca. Y, finalmente, los especialistas no debemos circunscribirnos a las grandes líneas por antonomasia de la investigación y consecuentemente abrir nuevas, pues de no ser así podemos deformar la realidad como de hecho ha ocurrido con Quart, nadie se había planteado investigar a fondo esta posibilidad pues los dos municipios contiguos han sido estudiados desde el siglo pasado.