jueves, 11 de octubre de 2018

COLOQUIO INTERNACIONAL HaMo y CoStaTe

Coloquio Internacional - Colloque Internationa

Jerarquía y redes de aglomeraciones en los territorios cívicos en el Mediterráneo romano occidental

Hiérarchie et réseaux d’agglomérations dans les territoires civiques en Méditerranée romaine occidentale

Rome, Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (EEHAR)

14-16 novembre 2018

El objetivo del coloquio es explorar la diversidad de estructuras establecidas por Roma para administrar, desarrollar y explotar los territorios bajo su dominio. Sin tratar de establecer una tipología sistemática, la conferencia se centrará en analizar las especificidades de algunas estructuras de la organización administrativa de las comunidades cívicas: fora, castella, colonias. Se prestará atención, a través de estudios de casos específicos y de sistemas urbanos a escala regional o provincial, si hay características particulares o recurrentes de estas comunidades no solo en el nivel administrativo, sino también en la organización de territorios dependientes de estos centros. El coloquio se centrará en la evolución de estas estructuras teniendo en cuenta los diferentes ritmos de cambio: el de la duración y el de la ruptura y hundimiento repentino. El objetivo de esta conferencia es intercambiar los métodos para probar la relevancia del concepto de modelo, a nivel de una provincia, de una región o del imperio.

L’objectif scientifique de ce colloque est d’explorer la diversité des structures mises en place par Rome pour administrer, mettre en valeur et exploiter les territoires sous sa domination. Sans chercher à établir une typologie systématique, le colloque s’attachera à analyser les spécificités de quelques structures d’organisation administrative des communautés civiques : fora, castella, colonies. Il s’agira de déterminer, au travers des cas d’étude précis et de mises en réseau urbains à une échelle régionale ou provinciale, s’il existe des caractères particuliers ou des traits récurrents non seulement dans l’ordonnancement administratif de ces communautés, mais aussi dans l’organisation des territoires dépendants de ces centres. Le colloque s’intéressera à l’évolution de ces structures en prenant en compte les différents rythmes de changement : celui de la durée et celui de la rupture brusque. L’objectif de ce colloque enfin est de croiser les méthodes pour tester la pertinence de la notion de modèle, à l’échelle d’une province, d’une région ou de l’empire.

Programmes HAMo et CoStATe

Coordination : Ricardo GONZÁLEZ VILLAESCUSA (Université Côte d’Azur), Clément CHILLET (Université Grenoble-Alpes), Marie-Claire FERRIÈS (Université Grenoble-Alpes), Antonio PIZZO (Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma-CSIC)

Organisation : École des hautes études hispaniques et ibériques (Casa de Velázquez, Madrid), UMR 7264 (CEPAM, Université Côte d’Azur, Nice), EA 7421 (LUHCIE, Université Grenoble Alpes), MSH Alpes, Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma-CSIC


MERCREDI 14/11

14h-18h

Ouverture
  • José Ramón URQUIJO GOITIA, Director de Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (EEHAR) – CSIC
  • Laurent CALLEGARIN, Directeur des études (Casa de Velázquez, Madrid)
  • Marie-Claire FERRIES, Université Grenoble-Alpes
  • Ricardo GONZÁLEZ VILLAESCUSA, Université Côte d’Azur

Territoires et réseaux

Présidence
Antonio PIZZO, EEHAR-CSIC

Paul SCHEDING, Ludwig-Maximilians-Universität München
Little by little. Cities in the pertica of Roman Carthage

Mariette DE VOS, Università di Trento
Villages, bourgades et la mise en valeur de leur territoire en Afrique proconsulaire

Doriane AGASSIS et RICARDO GONZALEZ VILLAESCUSA, Université Côte d’Azur
Première approche des réseaux et systèmes de villes dans les provinces alpines (Ier s. av. J.-C.-IV s. ap. J.-C.)

Frank VERMEULEN, Université de Gand
Hiérarchie et réseaux d’agglomérations romaines en Italie adriatique centrale


JEUDI 15/11

9h-12h

Définition des agglomérations et des territoires

Présidence
Marie-Claire FERRIÈS, Université Grenoble-Alpes

Anne-Florence BARONI Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne et Elsa ROCCA Université de Montpellier
Transformations institutionnelles et organisation territoriale dans les communautés infra-civiques en Afrique : étude croisée des perticae d’Ammaedara et Cirta

Michel TARPIN, Université Grenoble-Alpes
Les castella occidentaux (hors d’Afrique) contextualiser le lexique

Simone SISANI, Université de Macerata
Evoluzione de Norcia Nursia e l'ager Nursinus: un distretto sabino dalla praefectura al municipium

14h-17h

Fora : lexique et réalités archéologiques

Présidence
Elsa ROCCA, Université de Montpellier III

Fermín PÉREZ LOSADA, Universidad de Vigo
Forum Limicorum (Xinzo de Limia, Ourense): arqueología, jerarquía y territorio de un aglomerado urbano infra-cívico en el Noroeste de la península ibérica

María ESTÍBALIZ ORTIZ DE URBINA ALAVA, Universidad del País Vasco
Contextos urbanos y cívicos en Hispania citerior a partir del registro epigráfico de la procedencia ex conventu de los provinciales

Frédéric GAYET et Ricardo GONZALEZ VILLAESCUSA, Université Côte d’Azur
Les fora de l’Occident romain

VENDREDI 16/11

9h-12h

Tournants et ruptures dans l’organisation de communautés

Présidence
Frédéric GAYET, Université Côte d’Azur

Enrico ZUDDAS, Università degli studi di Perugia
Istitituzioni municipali nelle comunità umbre (Regio VI): i casi di Urvinum Hortense e Vettona

Davide FAORO, Université Bordeaux-Montaigne
Augusto e l'estensione dell'Italia: l'integrazione politico-amministrativa delle popolazioni alpine

Clément CHILLET et Marie-Claire FERRIES,  Université Grenoble-Alpes
De la macro-politique à la micro-unité. L’impact des politiques de colonisation sur les finages civiques aux époques triumvirale et augustéenne


jueves, 30 de agosto de 2018

LA DAMA DE ELCHE, VÍCTIMA

El Diari Jornada se puso en contacto con Plaudite Ciues para solicitar nuestra opinión. El artículo reproduce con fidelidad nuestra conversación aunque obvia las críticas explícitas a la construcción actual de un discurso identitario valenciano en torno a la Dama de Elche o a cualquier relato histórico.

La Dama d'Elx, víctima del relat identitari franquista

Compromís reclama al govern espanyol que es retorni el bust arqueològic a la capital del Baix Vinalopó, el lloc on va ser trobat

Hèctor Serra (València), Jornada, 29 de agosto de 2018

La Dama d’Elx ha retornat al guió polític aquest estiu. El govern espanyol ha reiterat el seu rebuig a la cessió temporal del bust ibèric esdevingut insígnia patrimonial de la capital del Baix Vinalopó i que reclamava en aquesta ocasió Compromís. L’executiu de Pedro Sánchez argumenta que es tracta d’un «bé del patrimoni històric espanyol, pertanyent a l’administració de l’Estat i que es troba assignat a la col·lecció estable del Museu Arqueològic Nacional (MAN)».

Des de la coalició valencianista, així com des d’altres entitats, s’ha insistit a criticar la percepció centralista del patrimoni a l’estat espanyol i la «particular visió jacobina de l’Estat» dels partits que han negat sistemàticament el trasllat de la peça al lloc on va ser trobada. Les dues úniques ocasions que la Reina Mora —coneguda així pels il·licitants històricament— ha romàs temporalment a Elx han estat el 1965 i el 2006. En aquesta darrera visita, la Dama va ser exposada durant sis mesos al palau d’Altamira, que forma part del Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE).

Símbol identitari

«La Dama és molt més que una peça arqueològica», reconeix José Vicente Castaño, director de la Càtedra Dama d’Elx de la Universitat Miguel Hernández. La seua singularitat, ja bé siga per les dimensions o per la seua bellesa, la va convertir en una peça iconogràfica exponencial i significativa des de la seua trobada al jaciment de l’Alcúdia ara fa 121 anys. Per Castaño, la Dama és un símbol d’identitat: «en totes les percepcions de símbols identitaris de la ciutat la Dama es troba fins i tot per damunt dels patrimonis de la humanitat que tenim; és més reconeguda que el Palmerar o que el Misteri i és un gran símbol de la ciutat», explica.

Datada entre el segle V i el segle III aC, la Dama va eixir d’Elx una setmana més tard que fos trobada després de la venda de la peça a un arqueòleg francès per part del propietari de la finca on va ser descoberta. Instal·lada des de llavors al Museu del Louvre, el 1941 va ser donada a la dictadura de Franco pel govern francès de Vichy col·laboracionista amb els nazis, i va ser exposada al Museu del Prado fins que el 1965 es va traslladar al MAN, on es troba actualment al costat d'altres peces i dames ibèriques."

El govern francès de Vichy, col·laboracionista amb els nazis, va donar la Dama a Franco el 1941

Castaño apunta que l’estada del bust a Madrid representava l’enarborament de la ideologia franquista d’unitat nacional. «Era un símbol per al franquisme, un reconeixement al nacionalisme centralitzant d’aquelles dates. Si aquesta Dama s’haguera descobert hui sota l’actual legislació, no podria eixir de la ciutat; aniria directament al MAHE o es quedaria a l’Alcúdia», raona el director de la càtedra.

Per Ricardo González Villaescusa, professor d’història i arqueologia antigues de la Universitat de Niça, la Dama no és representant de cap identitat sobirana que no siga construïda. «És un constructe autoidentitari, i el patrimoni, com les identitats, es construeix segons les determinacions de cada moment històric», expressa el professor. González relaciona la presència de la Dama a Madrid amb el moment històric en què els museus arqueològics nacionals es van erigir prenent figures simbòliques d’una identitat presumptament nacional sota un relat de mites i valors suprems que pretenien legitimar els estats nació que començaven a configurar-se a la fi del segle XIX i principis del XX.

«Hui no tindria cap sentit fer un museu arqueològic nacional. Estem en una altra sintonia, en un món globalitzat on la tendència és crear identitats que traspassen les fronteres dels estats nació», argüeix González. Des de principis de decenni, junt amb l’arqueòleg Josep Vicent Lerma, el professor deixa anar reflexions al voltant del patrimoni i la seua gestió a la bitàcora digital Plaudite Ciues. Crític amb el discurs essencialista del MAN, es mostra partidari de desconstruir els relats identitaris i advocar per una història de l’art global.

Cap a una nova política patrimonial

Precisament una de les propostes en el full de ruta de les administracions elxanes i valencianes és la de la creació d’una subseu del MAN dins el MAHE perquè la peça compte amb aixopluc a la capital del Baix Vinalopó. La solució, però, no satisfà aquells que advoquen per un relat propi, en clau valenciana, en la gestió del patrimoni històric i cultural. Josep Enric Escribano, president de l’associació cívica per la llengua El Tempir, partidari de la tornada definitiva de la Dama sense cessió, considera que cada autonomia ha de tenir la seua política expositiva i visual del patrimoni tal com considere oportuna.

«Ara bé, que tota la política patrimonial d’Elx se centre només al voltant de la Dama tampoc no pot ser», assenyala Escribano, que rebla: «Elx disposa d'un patrimoni en el qual la inversió en conservació, revisió, difusió i reaprofitament és escassa, irrisòria». En aquest mateix sentit, el professor González subratlla les deficiències en els plans de rehabilitació del patrimoni històric i cultural perpetrats per les administracions valencianes. «Si tu portes la Dama a Elx però no inverteixes a fer un circuit cultural, només tindrem un objecte en una vitrina, que és el més contrari a l’arqueologia moderna».

La conversió d’Elx en capital del món ibèric encara resta lluny de la seua consecució

La conversió d’Elx en capital del món ibèric, doncs, encara resta lluny de la seua consecució. Castaño es mostra convençut que sota la terra del jaciment de l’Alcúdia hi haurà moltes més peces i figures perquè només se n'ha excavat a hores d’ara un 10% i, en la fase ibèrica, ni s’ha arribat al 2%. «Si apareix una Dama més, quasi ens oblidaríem d'aquesta. Per què no invertim en això? Per què cap discurs posa el focus en això?», subratlla Castaño. No debades, el director de la càtedra a la universitat il·licitana creu que la quantitat de peces trobades a l’Alcúdia sumada a una planificació amb més inversió per a procedir amb noves excavacions podria donar com a resultat un museu excepcional de la cultura ibèrica, en la línia del museu ibèric de Jaén (Andalusia), inaugurat a principis d’any i que ha permès el trasllat de moltes peces que restaven a Madrid.

«Consciència comuna»

Està per veure quines seran les properes passes a seguir per part de les administracions elxanes i valencianes en la petició de la tornada —temporal o permanent— del bust davant la nova negativa del govern espanyol de Pedro Sánchez. Castaño es mostra contrari a la «politització» de la demanda: «Tots els partits intenten liderar la reivindicació des del seu angle, però crec que cal una estratègia conjunta, una unificació de posicions que és unànime ací a la ciutat però que ningú no és capaç d’unificar».

Per Escribano, allò que realment farà que la peça torne és el bastiment i la vertebració d’una «consciència comuna» a la ciutat d’Elx i entre la resta dels valencians. «Mentre la gent no estiga decidida a apoderar-se de la tornada de la Dama de la mateixa manera que es va fer amb els Papers de Salamanca a Catalunya, tot són cants celestials», afirma. El president de l’associació cívica, a més, insta els partits locals que reclamen la Dama a ser coherents, i els recorda que celebrar les mascletades de les festes de la ciutat damunt l’espai que hauria de convertir-se en el futur museu d’art ibèric suposa una «incongruència».

martes, 24 de julio de 2018

SENTENCIA POR EXPOLIO CONTINUADO EN EL YACIMIENTO DE ARANDA DEL MONCAYO

Uno de los cascos objeto de expolio
mencionados en la sentencia
Reproducimos la sentencia nº 199/2018 de la Sala sexta de la Audiencia Provincial de Zaragoza que condena a los acusados por expolio en el yacimiento de "Aratikos" de Aranda de Moncayo (Zaragoza) a través del comunicado de prensa del Consejo General del Poder Judicial (los nombres y DNI de los acusados han sido modificados).
La sentencia es grave y tendrá consecuencias importantes en la protección del patrimonio Cultural. Solamente cabe indignarse por la continuidad del delito (20 años) hasta que las autoridades pudieron hacer algo parece demasiado. Pero tendremos ocasión de argumentar en relación con esta sentencia.

https://www.scribd.com/document/384566782/Sentencia-n%C2%BA-199-2018-de-la-Seccion-Sexta-de-la-Audiencia-Provincial-de-Zaragoza  

martes, 5 de junio de 2018

MODÈLES URBAINS EN MÉDITERRANÉE ET AILLEURS

L’axe 3, dans le cadre du projet « Modèles urbains en Méditerranée et ailleurs », vous proposent deux journées d’études le jeudi 7 et vendredi 8 juin, en salle 418 (4ème étage) à la Maison des Sciences de l’Homme et de la Société Sud-Est (MSHS Sud Est)

 

Pôle universitaire St Jean d’Angély – Bâtiment SJA 3

24 avenue des Diables Bleus 06357 Nice Cedex 4

Jeudi 7 juin

  • 14h : Accueil
  • 14h30-15h00 : Introduction, Ricardo Gonzalez Villaescusa (UCA, CEPAM)
  • 15h00-15h30 : Modèles et utopies urbaines de l’antiquité romaine, Ricardo Gonzalez Villaescusa (UCA, CEPAM)

Pause café

  • 16h00-16h30 : Le lexique latin de la ville : hiérarchie territoriale, hiérarchie politique, hiérarchie structurelle ? , Michel Tarpin (Université de Grenoble)
  • 16h30-17h00 : Urbanisme communal et urbanisme princier dans l’Italie de la fin du Moyen Age (XIIIe-XVe s) ; des modèles concurrents ? , Philippe Jansen (UCA, CEPAM)
  • 17h00-18h00 : questions et discussion.

Vendredi 8 juin

  • 9h00 Accueil
  • 9h15-9h45 : Utopies et villes militaires : l’évolution des constructions urbaines aux XVIe-XVIIe siècles, Anne Brogini (UCA, CMMC)
  • 9h45-10h15 : Le modèle urbain turinois à Nice, Giovanni Fusco (UCA, ESPACE)

Pause café

  • 10h45-11h15 : De la règle au modèle et vice versa en matière de ville et d’urbanisme, Giuseppe Las Casas (Università della Basilicata)
  • 11h15-11h45 : Le modèle de la ville nouvelle française à Cergy Pontoise, Fabrice Decoupigny (UCA, ESPACE)
  • 11h45-12h30 : questions et discussion

viernes, 2 de marzo de 2018

EL PERIODISTA, L'ESCRIPTORA I EL CONSELLER

C. Matamoros en una imatge de El Periodic
Ricardo González Villaescusa
Josep Vicent Lerma
Levante-EMV, 2 de marzo de 2017

El passat dia 4 de febrer pontificava encertadament el periodista llangardaix Juan Lagardera en la seua clàssica columna de Levante-EMV “No hagan olas” sobre la política de gestió cultural del país dels valencians i la seua presumpta perduda de pes específic en aquesta atribolada legislatura del Govern del Botànic, quan precisament tot un seguit de cessaments de caps de servei (Arqueologia, Museus, Arxius i Biblioteques) de tercer esgraó, pertanyents a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la silent Carmen Amoraga, semblen venir a donar-li la raó en el fet de que el Patrimoni Històric pàreix haver esdevingut una pura assignatura “maría” en el relat d'una Conselleria d'Educació, en la que al marge de la seua evident capacitat d'autoorganització administrativa, la Cultura en majúscula i el llegat patrimonial en particular, resulten al cap i a la fi quasi sempre orgànicament devaluats.

Per més que com mantenen J. Ruíz i R. Montaner en el seu reportatge “Marzà mueve la cúpula funcionarial…” (Levante-EMV, 7-02-2018), els canvis previstos en el departament de Cultura han passat per l´acomiadament de la cap de servei Consuelo Matamoros, ja advocat per nosaltres en una metafòrica coda o cua culinària de l'article “El parto de los montes de la arqueología popular” (Levante-EMV, 15-11-2016), en el que previsorament ja proposàvem “despedir al cocinero”, amb la qual cosa segons pareix es guanyaria una esdevenidora Subdirecció General en la “ventafocs” i en conseqüència ara encara poc eficient àrea orgànica de patrimoni i museus valencians.

Panorama en què els successius retards en la tardana eixida de l'orde (28/2017) de bases reguladores de les subvencions econòmiques del Servei de Patrimoni Moble, de la també hui cessada Carmen Sugrañes, han arribat a armar el colp de dalla pràcticament definitiu de molts dels menuts museus locals que fiten i donen vida cultural a tantes comarques valencianes. En aquest sentit, les administracions públiques tenen i han tingut sempre unes consignacions pressupostàries ínfimes per a intentar satisfer la fam permanent d'aquests museus, amb l'excepció d'alguns pocs centres museístics privilegiats o fundacions, que han engreixat des de fa dècades a recer del pessebre institucional dels subsidis de diners públics, ajudes destinades a cofinançar inversions en equipaments, treballs de catalogació de fons o la programació d'activitats de difusió d'aquesta xarxa, virtual i esfilagarsada, de la resta dels nostres museus.

Perquè al remat i malgrat tot que els logografes del conseller d'Educació Vicent Marzà reivindiquen negre sobre blanc “Un tracte just per al poble valencià, també en cultura” ( Levante-EMV, 19/06/2017), no és menys cert que tal com va descobrir aviat al març de l'any passat al periodista Carlos Garsán l´esmentada més amunt directora general del ram, amb assumida i confessa data de caducitat, Carmen Amoraga, fil per randa “Cultura está en una macroconselleria y eso es parte del problema”. Dialèctica organitzativa, que d'altra banda, ben bé podria resoldre's properament en un senzill canvi del cuiner en cap al front dels fogóns de la cultura valenciana, mentrestant no es resolga la populista baralla de campanari de la tornada de la Dama a Elx, ara també acompanyada per la “Dama de Baza”, demanada al seu torn pel Partido Andalucista al crit de “La Dama pa Baza” des de l´any 2015.

EL PERIODISTA, LA ESCRITORA Y EL CONSELLER

C. Matamoros en una imagen de El Periodic
Ricardo González Villaescusa
Josep Vicent Lerma
Levante-EMV, 2 de marzo de 2016
El pasado día 4 de febrero pontificaba certeramente el periodista Juan Lagardera en su clásica columna de Levante-EMV sobre la política de gestión cultural del país de los valencianos y su presunta perdida de peso específico en esta atribulada legislatura del Govern del Botànic, cuando precisamente una cadena de ceses de jefaturas de servicio (Arqueología, Museos, Archivos y Bibliotecas) de tercer escalón, pertenecientes a la Dirección General de Patrimonio Cultural y Museos de la silente Carmen Amoraga, parecen venir a darle la razón en cuanto a que el Patrimonio Histórico alcanza visos de haber devenido una mera asignatura “maría” en el relato de una Conselleria de Educación, en la que al margen de su evidente capacidad de autoorganización administrativa, la Cultura en mayúscula y el legado patrimonial en particular, resultan a la postre y por lo general orgánicamente devaluados.

Por más que como sostienen J. Ruíz y R. Montaner en su reportaje “Marzà mueve la cúpula funcionarial…” (Levante-EMV, 7-02-2018), los cambios previstos en el departamento de Cultura han pasado por el cese de la jefa de servicio Consuelo Matamoros, ya abogado por nosotros en una metafórica coda culinaria del artículo “El parto de los montes del arqueología popular” (Levante-EMV, 15-11-2016), en el que previsoramente ya proponíamos “despedir al cocinero”, con lo que al parecer se ganaría una futura Subdirección General en la “cenicienta” y en consecuencia ahora aún poco eficiente área orgánica de patrimonio y museos valencianos.

Panorama en el que los sucesivos retrasos en la tardía salida de la orden (28/2017) de bases reguladores de las subvenciones económicas del servicio de Patrimonio Mueble de la también hoy cesada Carmen Sugrañes, han llegado a armar el golpe de guadaña prácticamente definitivo de muchos de los pequeños museos locales que jalonan y dan vida cultural a tantas comarcas valencianas. En este sentido, las administraciones públicas tienen y han tenido siempre unas partidas presupuestarias ínfimas para intentar saciar el hambre permanente de éstos menudos museos, con la excepción de algunos pocos centros museísticos privilegiados o fundaciones, que han engordado desde hace décadas al socaire del pesebre institucional de los subsidios de dinero público, ayudas destinadas a cofinanciar inversiones en equipamientos, trabajos de catalogación de fondos o la programación de actividades de difusión de esta red o malla, virtual y deshilachada, del resto de nuestros museos.

Porque, finalmente y a pesar de que los logógrafos del conseller de Educació Vicent Marzà reivindiquen negro sobre blanco “Un tracte just per al poble valencià, també en cultura” (Levante-EMV, 19/06/2017), no es menos cierto que tal como reveló previamente en marzo del año pasado al periodista Carlos Garsán la mencionada más arriba directora general del ramo, con asumida y confesa fecha de caducidad, Carmen Amoraga, literalmente “Cultura está en una macroconselleria y eso es parte del problema”. Dialéctica organizativa, que por otra parte, bien podría resolverse próximamente en un mero relevo del guisandero jefe a cargo de los fogones de la cultura valenciana, al modo de la sonada destitución del Secretario de Medio Ambiente Julià Álvaro.