miércoles, 24 de julio de 2019

RELATO APÓCRIFO DE UNA MAYÓLICA

Josep Vicent Lerma
Levante-EMV, 23 de julio de 2017

Como quiere la magistra óptima de arqueólogos la benemérita Carmen Aranegui, más allá del descrédito de algunos episodios crepusculares de los últimos años de la Arqueología vernácula, el viaje a cualquier tiempo pasado requiere, a modo de viáticos, de algunos prolegómenos intelectuales, como entender que los objetos antiguos nos cuentan a su modo las historias olvidadas de los artesanos que en su día los labraron, de los anónimos personajes que los utilizaron para su servicio o de los marinos que los transportaron por encima de las ondas de mares y océanos. Pero para ello, tales artefactos deben ser aprehendidos como lo que en último término son, un acopio de trabajo humano y de ahí la relevancia semántica de los contextos de hallazgo de los mismos. Como en el caso de un notable plato de ala de mayólica azul de la serie itálica calligrafico naturalistico de Savona (Génova), exhumado hace más de un lustro en una cripta subterránea del desaparecido convento de Nuestra Señora de la Esperanza, junto a la barriada de Marxalenes, en el también sacrificado Hort de l'Estrella, en compañía de lozas de color verde y azul del estilo de la localidad aragonesa de Muel y de reflejo dorado de Manises de los siglos XVII–XVIII (Levante-EMV, 16-01-2013).

En realidad se trata de una elegante pieza de vajilla de mesa esmaltada en blanco de estaño, poco profunda, pintada en azul cobalto monocromo en el centro con el conocido tema de la pagoda budista o pabellón oriental, flanqueado por el motivo vegetal denominado «plantas acuáticas», rodeado todo ello por una característica cenefa de lirios y florecillas a quarteri, imitación de los años 1628–1650 de las porcelanas bleu et blanc Wan-li, que en los documentos de la época se describen de un modo explícito como «porzeletta de China» y que significativamente encuentra un apropiado paralelo formal con escena de aves en la colección mallorquina Orlandis, revelando elperiplo insular mediterráneo de la misma, desde los entonces afamados centros ceramistas ligures hasta la capital del antiguo reino de Valencia.

Delicada manufactura que ilustra a la perfección, como ha recordado recientemente David Munuera del Museo Nacional de Arqueología Subacuática de Cartagena (ARQVA), la moda universal o gran demanda del Viejo Continente de porcelanas chinas, surgida a raíz del establecimiento en 1565 de la gran ruta marítima interoceánica que unía Asia con Europa por medio del llamado «Galeón de Manila», así como el fenómeno global de los intentos de imitación por parte de alfares peninsulares como los de Barcelona, de donde surgieron las lozas conocidas por los anticuarios como de «Escornalbou» y Talavera de la Reina, con sus series barrocas de orlas compartimentadas, vistas en la exposición antológica «aTempora» (6.000 Años de Cerámica en Castilla- La Mancha) (2018/19).

Mercaderías finas «Obra de Génova» ya consignadas en el impuesto local o sisa de pass del Consell, que viajaron por mar a lo largo del siglo XVII hasta el Cap i Casal junto a otras labores ceramistas, como el azul «berettino» del plato hondo con borde convexo, decorado con una arquitectura doméstica, enmarcada con cenefa a quarteri, del lote excavado en el subsuelo de la Casa Abadía de la huertana iglesia de Nuestra Señora de la Misericordia de Campanar y que también encontramos en otros muchos puertos de nuestro mar común como Ciutadella, Dénia o Xàbia.

Por consiguiente, si de lo que se trata es de aportar lucidez al caos y si como sostiene J. Lagardera en su artículo en estas mismas páginas de Levante-EMV «De Juego de Tronos a The Crown» (2017) «la Historia no es un acontecimiento objetivo sino una interpretación», para concluir esta modesta biografía del plato genovés que ahora nos ocupa, debemos poner aquí punto y final a esta breve narración canicular, predicando como seguramente después de más de medio siglo de uso doméstico cotidiano, finalmente acabaría sus días de brous de cuchara al convertirse, por sus propias excelencias de belleza intrínseca, en un consagrado plat de combregar enfermos impedidos o de pernoliar, en el que un anónimo sacerdote católico administraría los postreros santos óleos con bolas de estopa a alguna monja recoleta de alcurnia, antes de ser amortizado definitivamente junto al cuerpo de la misma, en el oscuro interior de una de las criptas o vasos sepulcrales del mencionado al principio de este artículo antiguo Convento de religiosas agustinas de la Esperanza de València, en tiempos cercanos a los convulsos años de la Guerra de Sucesión y de acuerdo con este específico ritual funerario de los recipientes para la unción o con sal penitencial para demorar la descomposición corporal, depositados habitualmente sobre el vientre, el pecho o en la cabecera de los inhumados, bien documentado en tierras valencianas y aragonesas, así como igualmente en las castellanas de la iglesia de San Pantaleón de Quintanalara (Burgos).

jueves, 11 de octubre de 2018

COLOQUIO INTERNACIONAL HaMo y CoStaTe

Coloquio Internacional - Colloque Internationa

Jerarquía y redes de aglomeraciones en los territorios cívicos en el Mediterráneo romano occidental

Hiérarchie et réseaux d’agglomérations dans les territoires civiques en Méditerranée romaine occidentale

Rome, Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (EEHAR)

14-16 novembre 2018

El objetivo del coloquio es explorar la diversidad de estructuras establecidas por Roma para administrar, desarrollar y explotar los territorios bajo su dominio. Sin tratar de establecer una tipología sistemática, la conferencia se centrará en analizar las especificidades de algunas estructuras de la organización administrativa de las comunidades cívicas: fora, castella, colonias. Se prestará atención, a través de estudios de casos específicos y de sistemas urbanos a escala regional o provincial, si hay características particulares o recurrentes de estas comunidades no solo en el nivel administrativo, sino también en la organización de territorios dependientes de estos centros. El coloquio se centrará en la evolución de estas estructuras teniendo en cuenta los diferentes ritmos de cambio: el de la duración y el de la ruptura y hundimiento repentino. El objetivo de esta conferencia es intercambiar los métodos para probar la relevancia del concepto de modelo, a nivel de una provincia, de una región o del imperio.

L’objectif scientifique de ce colloque est d’explorer la diversité des structures mises en place par Rome pour administrer, mettre en valeur et exploiter les territoires sous sa domination. Sans chercher à établir une typologie systématique, le colloque s’attachera à analyser les spécificités de quelques structures d’organisation administrative des communautés civiques : fora, castella, colonies. Il s’agira de déterminer, au travers des cas d’étude précis et de mises en réseau urbains à une échelle régionale ou provinciale, s’il existe des caractères particuliers ou des traits récurrents non seulement dans l’ordonnancement administratif de ces communautés, mais aussi dans l’organisation des territoires dépendants de ces centres. Le colloque s’intéressera à l’évolution de ces structures en prenant en compte les différents rythmes de changement : celui de la durée et celui de la rupture brusque. L’objectif de ce colloque enfin est de croiser les méthodes pour tester la pertinence de la notion de modèle, à l’échelle d’une province, d’une région ou de l’empire.

Programmes HAMo et CoStATe

Coordination : Ricardo GONZÁLEZ VILLAESCUSA (Université Côte d’Azur), Clément CHILLET (Université Grenoble-Alpes), Marie-Claire FERRIÈS (Université Grenoble-Alpes), Antonio PIZZO (Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma-CSIC)

Organisation : École des hautes études hispaniques et ibériques (Casa de Velázquez, Madrid), UMR 7264 (CEPAM, Université Côte d’Azur, Nice), EA 7421 (LUHCIE, Université Grenoble Alpes), MSH Alpes, Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma-CSIC


MERCREDI 14/11

14h-18h

Ouverture
  • José Ramón URQUIJO GOITIA, Director de Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma (EEHAR) – CSIC
  • Laurent CALLEGARIN, Directeur des études (Casa de Velázquez, Madrid)
  • Marie-Claire FERRIES, Université Grenoble-Alpes
  • Ricardo GONZÁLEZ VILLAESCUSA, Université Côte d’Azur

Territoires et réseaux

Présidence
Antonio PIZZO, EEHAR-CSIC

Paul SCHEDING, Ludwig-Maximilians-Universität München
Little by little. Cities in the pertica of Roman Carthage

Mariette DE VOS, Università di Trento
Villages, bourgades et la mise en valeur de leur territoire en Afrique proconsulaire

Doriane AGASSIS et RICARDO GONZALEZ VILLAESCUSA, Université Côte d’Azur
Première approche des réseaux et systèmes de villes dans les provinces alpines (Ier s. av. J.-C.-IV s. ap. J.-C.)

Frank VERMEULEN, Université de Gand
Hiérarchie et réseaux d’agglomérations romaines en Italie adriatique centrale


JEUDI 15/11

9h-12h

Définition des agglomérations et des territoires

Présidence
Marie-Claire FERRIÈS, Université Grenoble-Alpes

Anne-Florence BARONI Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne et Elsa ROCCA Université de Montpellier
Transformations institutionnelles et organisation territoriale dans les communautés infra-civiques en Afrique : étude croisée des perticae d’Ammaedara et Cirta

Michel TARPIN, Université Grenoble-Alpes
Les castella occidentaux (hors d’Afrique) contextualiser le lexique

Simone SISANI, Université de Macerata
Evoluzione de Norcia Nursia e l'ager Nursinus: un distretto sabino dalla praefectura al municipium

14h-17h

Fora : lexique et réalités archéologiques

Présidence
Elsa ROCCA, Université de Montpellier III

Fermín PÉREZ LOSADA, Universidad de Vigo
Forum Limicorum (Xinzo de Limia, Ourense): arqueología, jerarquía y territorio de un aglomerado urbano infra-cívico en el Noroeste de la península ibérica

María ESTÍBALIZ ORTIZ DE URBINA ALAVA, Universidad del País Vasco
Contextos urbanos y cívicos en Hispania citerior a partir del registro epigráfico de la procedencia ex conventu de los provinciales

Frédéric GAYET et Ricardo GONZALEZ VILLAESCUSA, Université Côte d’Azur
Les fora de l’Occident romain

VENDREDI 16/11

9h-12h

Tournants et ruptures dans l’organisation de communautés

Présidence
Frédéric GAYET, Université Côte d’Azur

Enrico ZUDDAS, Università degli studi di Perugia
Istitituzioni municipali nelle comunità umbre (Regio VI): i casi di Urvinum Hortense e Vettona

Davide FAORO, Université Bordeaux-Montaigne
Augusto e l'estensione dell'Italia: l'integrazione politico-amministrativa delle popolazioni alpine

Clément CHILLET et Marie-Claire FERRIES,  Université Grenoble-Alpes
De la macro-politique à la micro-unité. L’impact des politiques de colonisation sur les finages civiques aux époques triumvirale et augustéenne


jueves, 30 de agosto de 2018

LA DAMA DE ELCHE, VÍCTIMA

El Diari Jornada se puso en contacto con Plaudite Ciues para solicitar nuestra opinión. El artículo reproduce con fidelidad nuestra conversación aunque obvia las críticas explícitas a la construcción actual de un discurso identitario valenciano en torno a la Dama de Elche o a cualquier relato histórico.

La Dama d'Elx, víctima del relat identitari franquista

Compromís reclama al govern espanyol que es retorni el bust arqueològic a la capital del Baix Vinalopó, el lloc on va ser trobat

Hèctor Serra (València), Jornada, 29 de agosto de 2018

La Dama d’Elx ha retornat al guió polític aquest estiu. El govern espanyol ha reiterat el seu rebuig a la cessió temporal del bust ibèric esdevingut insígnia patrimonial de la capital del Baix Vinalopó i que reclamava en aquesta ocasió Compromís. L’executiu de Pedro Sánchez argumenta que es tracta d’un «bé del patrimoni històric espanyol, pertanyent a l’administració de l’Estat i que es troba assignat a la col·lecció estable del Museu Arqueològic Nacional (MAN)».

Des de la coalició valencianista, així com des d’altres entitats, s’ha insistit a criticar la percepció centralista del patrimoni a l’estat espanyol i la «particular visió jacobina de l’Estat» dels partits que han negat sistemàticament el trasllat de la peça al lloc on va ser trobada. Les dues úniques ocasions que la Reina Mora —coneguda així pels il·licitants històricament— ha romàs temporalment a Elx han estat el 1965 i el 2006. En aquesta darrera visita, la Dama va ser exposada durant sis mesos al palau d’Altamira, que forma part del Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE).

Símbol identitari

«La Dama és molt més que una peça arqueològica», reconeix José Vicente Castaño, director de la Càtedra Dama d’Elx de la Universitat Miguel Hernández. La seua singularitat, ja bé siga per les dimensions o per la seua bellesa, la va convertir en una peça iconogràfica exponencial i significativa des de la seua trobada al jaciment de l’Alcúdia ara fa 121 anys. Per Castaño, la Dama és un símbol d’identitat: «en totes les percepcions de símbols identitaris de la ciutat la Dama es troba fins i tot per damunt dels patrimonis de la humanitat que tenim; és més reconeguda que el Palmerar o que el Misteri i és un gran símbol de la ciutat», explica.

Datada entre el segle V i el segle III aC, la Dama va eixir d’Elx una setmana més tard que fos trobada després de la venda de la peça a un arqueòleg francès per part del propietari de la finca on va ser descoberta. Instal·lada des de llavors al Museu del Louvre, el 1941 va ser donada a la dictadura de Franco pel govern francès de Vichy col·laboracionista amb els nazis, i va ser exposada al Museu del Prado fins que el 1965 es va traslladar al MAN, on es troba actualment al costat d'altres peces i dames ibèriques."

El govern francès de Vichy, col·laboracionista amb els nazis, va donar la Dama a Franco el 1941

Castaño apunta que l’estada del bust a Madrid representava l’enarborament de la ideologia franquista d’unitat nacional. «Era un símbol per al franquisme, un reconeixement al nacionalisme centralitzant d’aquelles dates. Si aquesta Dama s’haguera descobert hui sota l’actual legislació, no podria eixir de la ciutat; aniria directament al MAHE o es quedaria a l’Alcúdia», raona el director de la càtedra.

Per Ricardo González Villaescusa, professor d’història i arqueologia antigues de la Universitat de Niça, la Dama no és representant de cap identitat sobirana que no siga construïda. «És un constructe autoidentitari, i el patrimoni, com les identitats, es construeix segons les determinacions de cada moment històric», expressa el professor. González relaciona la presència de la Dama a Madrid amb el moment històric en què els museus arqueològics nacionals es van erigir prenent figures simbòliques d’una identitat presumptament nacional sota un relat de mites i valors suprems que pretenien legitimar els estats nació que començaven a configurar-se a la fi del segle XIX i principis del XX.

«Hui no tindria cap sentit fer un museu arqueològic nacional. Estem en una altra sintonia, en un món globalitzat on la tendència és crear identitats que traspassen les fronteres dels estats nació», argüeix González. Des de principis de decenni, junt amb l’arqueòleg Josep Vicent Lerma, el professor deixa anar reflexions al voltant del patrimoni i la seua gestió a la bitàcora digital Plaudite Ciues. Crític amb el discurs essencialista del MAN, es mostra partidari de desconstruir els relats identitaris i advocar per una història de l’art global.

Cap a una nova política patrimonial

Precisament una de les propostes en el full de ruta de les administracions elxanes i valencianes és la de la creació d’una subseu del MAN dins el MAHE perquè la peça compte amb aixopluc a la capital del Baix Vinalopó. La solució, però, no satisfà aquells que advoquen per un relat propi, en clau valenciana, en la gestió del patrimoni històric i cultural. Josep Enric Escribano, president de l’associació cívica per la llengua El Tempir, partidari de la tornada definitiva de la Dama sense cessió, considera que cada autonomia ha de tenir la seua política expositiva i visual del patrimoni tal com considere oportuna.

«Ara bé, que tota la política patrimonial d’Elx se centre només al voltant de la Dama tampoc no pot ser», assenyala Escribano, que rebla: «Elx disposa d'un patrimoni en el qual la inversió en conservació, revisió, difusió i reaprofitament és escassa, irrisòria». En aquest mateix sentit, el professor González subratlla les deficiències en els plans de rehabilitació del patrimoni històric i cultural perpetrats per les administracions valencianes. «Si tu portes la Dama a Elx però no inverteixes a fer un circuit cultural, només tindrem un objecte en una vitrina, que és el més contrari a l’arqueologia moderna».

La conversió d’Elx en capital del món ibèric encara resta lluny de la seua consecució

La conversió d’Elx en capital del món ibèric, doncs, encara resta lluny de la seua consecució. Castaño es mostra convençut que sota la terra del jaciment de l’Alcúdia hi haurà moltes més peces i figures perquè només se n'ha excavat a hores d’ara un 10% i, en la fase ibèrica, ni s’ha arribat al 2%. «Si apareix una Dama més, quasi ens oblidaríem d'aquesta. Per què no invertim en això? Per què cap discurs posa el focus en això?», subratlla Castaño. No debades, el director de la càtedra a la universitat il·licitana creu que la quantitat de peces trobades a l’Alcúdia sumada a una planificació amb més inversió per a procedir amb noves excavacions podria donar com a resultat un museu excepcional de la cultura ibèrica, en la línia del museu ibèric de Jaén (Andalusia), inaugurat a principis d’any i que ha permès el trasllat de moltes peces que restaven a Madrid.

«Consciència comuna»

Està per veure quines seran les properes passes a seguir per part de les administracions elxanes i valencianes en la petició de la tornada —temporal o permanent— del bust davant la nova negativa del govern espanyol de Pedro Sánchez. Castaño es mostra contrari a la «politització» de la demanda: «Tots els partits intenten liderar la reivindicació des del seu angle, però crec que cal una estratègia conjunta, una unificació de posicions que és unànime ací a la ciutat però que ningú no és capaç d’unificar».

Per Escribano, allò que realment farà que la peça torne és el bastiment i la vertebració d’una «consciència comuna» a la ciutat d’Elx i entre la resta dels valencians. «Mentre la gent no estiga decidida a apoderar-se de la tornada de la Dama de la mateixa manera que es va fer amb els Papers de Salamanca a Catalunya, tot són cants celestials», afirma. El president de l’associació cívica, a més, insta els partits locals que reclamen la Dama a ser coherents, i els recorda que celebrar les mascletades de les festes de la ciutat damunt l’espai que hauria de convertir-se en el futur museu d’art ibèric suposa una «incongruència».

martes, 24 de julio de 2018

SENTENCIA POR EXPOLIO CONTINUADO EN EL YACIMIENTO DE ARANDA DEL MONCAYO

Uno de los cascos objeto de expolio
mencionados en la sentencia
Reproducimos la sentencia nº 199/2018 de la Sala sexta de la Audiencia Provincial de Zaragoza que condena a los acusados por expolio en el yacimiento de "Aratikos" de Aranda de Moncayo (Zaragoza) a través del comunicado de prensa del Consejo General del Poder Judicial (los nombres y DNI de los acusados han sido modificados).
La sentencia es grave y tendrá consecuencias importantes en la protección del patrimonio Cultural. Solamente cabe indignarse por la continuidad del delito (20 años) hasta que las autoridades pudieron hacer algo parece demasiado. Pero tendremos ocasión de argumentar en relación con esta sentencia.

https://www.scribd.com/document/384566782/Sentencia-n%C2%BA-199-2018-de-la-Seccion-Sexta-de-la-Audiencia-Provincial-de-Zaragoza  

martes, 5 de junio de 2018

MODÈLES URBAINS EN MÉDITERRANÉE ET AILLEURS

L’axe 3, dans le cadre du projet « Modèles urbains en Méditerranée et ailleurs », vous proposent deux journées d’études le jeudi 7 et vendredi 8 juin, en salle 418 (4ème étage) à la Maison des Sciences de l’Homme et de la Société Sud-Est (MSHS Sud Est)

 

Pôle universitaire St Jean d’Angély – Bâtiment SJA 3

24 avenue des Diables Bleus 06357 Nice Cedex 4

Jeudi 7 juin

  • 14h : Accueil
  • 14h30-15h00 : Introduction, Ricardo Gonzalez Villaescusa (UCA, CEPAM)
  • 15h00-15h30 : Modèles et utopies urbaines de l’antiquité romaine, Ricardo Gonzalez Villaescusa (UCA, CEPAM)

Pause café

  • 16h00-16h30 : Le lexique latin de la ville : hiérarchie territoriale, hiérarchie politique, hiérarchie structurelle ? , Michel Tarpin (Université de Grenoble)
  • 16h30-17h00 : Urbanisme communal et urbanisme princier dans l’Italie de la fin du Moyen Age (XIIIe-XVe s) ; des modèles concurrents ? , Philippe Jansen (UCA, CEPAM)
  • 17h00-18h00 : questions et discussion.

Vendredi 8 juin

  • 9h00 Accueil
  • 9h15-9h45 : Utopies et villes militaires : l’évolution des constructions urbaines aux XVIe-XVIIe siècles, Anne Brogini (UCA, CMMC)
  • 9h45-10h15 : Le modèle urbain turinois à Nice, Giovanni Fusco (UCA, ESPACE)

Pause café

  • 10h45-11h15 : De la règle au modèle et vice versa en matière de ville et d’urbanisme, Giuseppe Las Casas (Università della Basilicata)
  • 11h15-11h45 : Le modèle de la ville nouvelle française à Cergy Pontoise, Fabrice Decoupigny (UCA, ESPACE)
  • 11h45-12h30 : questions et discussion