TERRISSA. DADES DOCUMENTALS PER A L´ESTUDI DE LA CERÀMICA MALLORQUINA DEL SEGLE XV

Josep Vicent Lerma

Recensió apareguda al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, nº 52, Palma de Mallorca, 1996, 476-477

M. Barceló Crespí, G. Rosselló Bordoy, Terrissa. Dades documentals per a l´estudi de la ceràmica mallorquina del segle XV, Palma de Mallorca, 1996

Els autors, de reconeguda solvencia a les seues respectives matèries -els documents medievals d´arxiu i l´arqueología- venen a incidir escaientment en una problemàtica en la qual ja d´altres, amb major o menor sort, s´havien aventurat des de les darreries del segle XIX, ara bé, amb l´avantatge que el dóna la complementarietat de llurs amples coneixences, en línia amb la necesaria formació d´equips investigadors interdisciplinaris, defensada per tots, però poques vegades duta a la pràctica. Doncs si les estratègies epistemològiques d´ambdós autors poden ser diverses, la realitat històrica i material objecte de llurs treballs, podem raonablement admetre que degué ésser única.

En aquest sentit llurs análisis, que han aïllat una cifra total de 1.615 ítems, han proveït una informació de primera mà de la realitat material dels aixovars domèstics, fonamentalment del segle XV, d´unes singulars contrades com ara les illes Balears, esdevingudes en esencia consumidores i redistribuïdores de pràcticament totes les principals produccions ceràmiques mediterrànies coetànies: obra de Malicha, València, Barcelona, Bujia, Galati, Gènova, etc., que en l´obra que aquí comentem se´ns disseccionen i revelen en llur veritable significat.

D´aquesta manera, un tal apropament, no fa sinó fer paleses les mancances investigadores, sobre tot filològiques, que paradoxalment, encara pateixen els gran centres terrissers del principat o del país Valencià, después dels antics treballs dels Osma, Olivar Daydí i Almela i Vives, i que amb aquesta nova publicació, sens dubte, es veuran incentivats els propers anys, com a conseqüència del mimetismo científic, sovint merament seguidista, ja albirat pels seus mateixos autors, que treballs de característiques tan excepcionals com el present solen generar.

Tot i amb això, no deixa de trobar-se latent dins del "discurs" de l´obra un cert relativisme al voltant de la questió dels autèntics continguts semàntics dels noms de les "coses ceràmiques" -"obra de terra"- als distints territoris del domini lingüístic català. Si bé es cert que en èpoques recents s´hi constaten diferències com a resultat natural dels seus processos evolutius històrics autònoms, els propis autors dubten de la possibilitat real de la seua materialització sobtada al llarg dels segles XIV-XV, moment en el qual sí que sembla haver existit en aquest camp de la cultura material un substrat lèxic genèric compartit dins del marc dels països mediterranis de l´antiga Corona d´Aragó, on la presència / absència de mots com "march" -gerra de grans dimensions-, "planter" i "terraç", no es pot considerar percentualment significativa, o "porró" i "forma" no són susceptibles d´ésser avaluats sinó com a resultat d´un artesanat específic -la fabricació del sucre- geogràficament molt localitzada al Ducat de Gandia (La Safor, València), i conseqüentment gairebé exclusives de les terres valencianes.

De tota manera, l´elevat nivell de dificultat d´una investigació del carácter de la present, suposa per part de llurs protagonistas l´aceptació d´un repte intel•lectual considerable, que probablement no trigarà en recollir la seva inevitable ració de detractors entre aquells sectors d´estudiosos de la terrisa medieval seduïts per l´assèpsia dels sistemas alfanúmerics purs i durs.

La idendificació del nom d´un atifell consignat en un document notarial baixmedieval amb un vas concret exhumat en una excavació arqueològica, és sense cap dubte, una àrdua i delicada tasca en la qual els investigadors més abnegats estan exposats a realitzar "lectures" errònies, com el mateix Osma, que interpretà les "gerretes piamenteres" d´un document de 1517, destinades a contenir vi, pebre i mel, com a "tarros para pimientos" (sic); o més recentment la interpretació per part de V. Guerrero com a àmfores orientals tardoantigues de les alcolles o gerres sorgides realment dels torns de les "Olleries Majors" de Paterna. No obstant això, i des de la legitimitat de la Teoria del Coneiximent aportada pel mètode hipotètico-deductiu, se´ns revela de tot punt encertat un apropament d´aquest caire, en línia amb els autors d´aquest valuós assaig, en tant que els seus resultats constitueixen per se un patrimoni històric i cultural irrenunciable gratuïtament.

La Terrissa. Dades documentals per a l´estudi de la ceràmica mallorquina dels segle XV ha vingut a culminar, ara per ara, unes lúcides trajectòries Intel.lectuals, conegudes per tothom, mitades en el cas de Guillem Rosselló Bordoy per títols com ara Ensayo de sistematización de la cerámica árabe en Mallorca (1978) o El nombre de las cosas en al-Andalus? (1991), i en el de María Barceló Crespí pel seu Elements materials de la vida quotidiana a la Mallorca baixmedieval (Part forana) (1994), els quals han marcat en bona mida, les línies mestres per on ha discorregut a l´estat espanyol el desenvolupament dels estudis al voltant de la cultura material de les formacions socials de l´Edat Mitjana, singularment les andalusines; i sens dubtar-ho aquesta obra sembla destinada a convertir-se en els anys vinents en un referent bibliogràfic obligat entre les més destacades investigacions d´aquest tipus.